Llocs de nit

Aquest tipus de temàtiques amb aquarel·la és molt curiós ja que d'entrada cal tractar-ho amb tonalitats bastant pujades i la sensació de pintar en negatiu és constant.
Molts dels "grans" com Turner o Whistler ens han deixat obres precioses tractant la nit.

Jaca i els seus voltants (Osca)

Des de finals dels anys 70 i a conseqüència de les meves exposicions a Fuenterrabia he tractat la família Ripa afincada a la ciutat de Irún. La senyora Álvara Indart i el seu marit Luis Ripa sempre em van acollir carinyosament. Els hi agradava molt l'art, col·leccionaven pintura i hi tenien un gran nivell cultural.
Aquests senyors passaven els estius a Jaca i l'Assumpta i jo els visitàvem moltes vegades al mes d'agost, no cal dir que tant Jaca com els poblets que l'envolten i les seves muntanyes són maquíssims...aquestes obres en són un petit testimoni.

Novés

Manel Plana i la senyora Álvara Indart a Jaca, l'agost de 2013

Muntanyes des d'Astún

Plaça Marqués de la Cadena, Jaca

La Peña Oroel

PLAÇA DE LA VIL·LA, Sant Feliu de Llobregat, Octubre 2013

Amb motiu dels dies de l'exposició retrospectiva de Manel Plana a la sala del Palau Falguera, el pintor va oferir un col·loqui pràctic davant una trentena d'espectadors...l'obra una aquarel·la de 70x100 cm.

Clicant aquesta imatge podreu veure el reportatge:

Les cabres

Sempre he estat interessat en aquests quadrúpeds, les seves formes i colors em feien anar amunt i avall darrere d'alguns ramats prenent notes, xerrant amb el pastor i "pescant" algun constipat.

ELS PINTORS RAMÓN SANVISENS 1917-1987 I FRANCESC GIMENO 1858-1927 (AUTORRETRATS)

Clicant AQUÍ podreu veure la col·lecció d'autorretrats d'aquests dos pintors.

Corbera Alta de Llobregat

"Les muntanyes sempre m'han tornat boig".

La meva relació amb aquest municipi va ser la conseqüència de la estada del meu pare al llarg de tres anys en una residencia. Jo l'anava a veure molt sovint, i no em vaig poder sostreure'm a patrullar per aquells fabulosos indrets muntanyosos i calcaris de Ca n'Armengol i els voltants de la capella romànica de Sant Pons.

Gerros amb flors, "Floreros"

Mai m'ha agradat de pintar flors, i sempre he pensat que un "florero" era un assumpte absurd i poca cosa, però amb pintura no se sap mai i les coses més insignificants fins i tot poden arribar a funcionar.