Dibuixos

Sempre he considerat tant o més important el dibuix que la pintura. De fet gaire bé " tots els grans " han dibuixat més que pintar. El dibuix tot i ser una forma d'expresió plàstica interessantíssima amb procediments com el carbó, el grafit, la tinta, les cretes etc... en general no interessa a ningù, excepte als propis pintors i als col·leccionistes molt aprofundits. Crec que per valorar el dibuix, el gravat, el pastell o l'aquarel·la s'ha d'entendre, respectar i estimar el paper.

Llançà (Costa Brava)

La meva relació amb Llançà es una conseqüència de l'amistat amb

el pintor Martínez Lozano. Al port de Llançà un dia em va dir...

"Manel, avans tot aixó per pintar era un paradis..."

Ell ja hi pintava de molt jove i si va afincar.

Dels anys setanta que el vaig coneixer fins la seva mort el 2006

haviem anat molts cops a veurel.

Jo he pintat a Llançà i a Balleta que sempre m'agradat.

Tetuan

Del 1985 al 1993 a Tetuan hi vaig fer quatre viatges, va ser una gran experiència i el descubriment d' una temàtica plena d' encant pictòric.
La gent, els contrastos, l' abigarrament i sobretot la llum em varen impresionar moltissim.
Es una societat amb tradicions, formes i costums molt primitives i per tant molt interessants.
Aquestes notes varen ser plenament viscudes.

Barcelona

Als catorze anys ja hi treballaba d' aprenent gràfic. Sempre l' he estimada com a ciutat i nucli urbà, els seus parcs, places, carrers, rambles, el port i alguns dels barris extrems com Sarrià

o Gràcia... han estat sovint una motivació pictòrica.

La natura morta

Ha estat una de les temàtiques més utilitzades en la pintura de sempre.

Cezanne en va fer una constant de la seva obra i Morandi la insignia del

seu tarannà pictòric.

Jo he tractat d' apropar-me a l' encant de la natùra morta amb notes

com aquestes.

Figures 1

Es tracta d' una petita col·lecció de personatges en que el "joc" consisteix a utilitzar l' aquarel·la amb absoluta llibertat i amb tota la intenció més expresionista.

Figures, 2

La figura humana possiblement ha estat de sempre en pintúra la temàtica més important que s' hagi tractat, al meu entendre lo més difícil, tot i no estar-hi massa compromés li he dedicat l' aportació del meu petit gra de sorra

Sitges

La vila tocada per l' encant del mar, sempre ha tingut un tarannà especial per l' art...els seus tres

Museus ho demostren, especialment el " Cau Ferrat " de Santiago Rusiñol, l'artista tant estimat pels Sitgetans.

Olesa de Montserrat, Collbató i Monistrol.

El tema és a tot arreu, o sigui allà on et troves. visc a Olesa desde fa deu anys, i es en aquests tres municipis a on sovint pinto.

Can Nadal

A Sant Feliu de Llobregat, Can Nadal és el Parc de la ciutat. Per a mi el millor lloc, on la remor del vent entre pins fa del seus jardins i ombres un clos encantador.

Amb la meva mare, l'any 1951 asseguts al costat del llac de Can Nadal...

donant pa als peixos...?, la meva relació amb el Parc ja ve de lluny...